Moltes no oblidem aquell juliol de 1936 en el que una fracció de
l’exèrcit, defensora dels interessos del feixisme nacional espanyol, de
les classes benestants i de les elits de l’Església catòlica es va
aixecar en armes contra el poble treballador i el Govern de la II
República.
Començant pel sud de la península, els colpistes van prendre diverses
ciutats i pobles amb la intenció de dur a terme un cop d’estat ràpid
que reinstaurés l'”ordre nacional” i eliminés les conquestes socials del
poble.
En molts territoris i ciutats el poble organitzat a través de
sindicats, comitès de barri, organitzacions de dones, organitzacions
polítiques.. va plantar cara als colpistes, sufocant temporalment el cop
i iniciant, des d’aquell moment, un període de control popular i
democràtic de l’economia i la política. Al mateix temps es lliurava una
guerra oberta contra el feixisme en el front. Aquest procés
revolucionari, que serveix encara avui com a referent per als pobles del
món, va tenir un especial desenvolupament a Catalunya fruit de la seva
experiència històrica de conformació de potents organitzacions populars
(especialment, la CNT).
Ara bé, ni la insurrecció popular que va sufocar el cop d’estat
militar, ni la posterior gestió de l’economia en mans dels treballadors i
treballadores hagués estat possible sense el treball que les classes
populars, de forma constant, havien estat duent a terme desde feia
decàdes. Treball de formiga, però arrelat a la vida quotidiana, que va
crear organitzacions (sindicats, cooperatives, escoles, xarxes de suport
mutu,etc.) i va afrontar lluites sindicals i socials mitjançant les
quals construir un poble fort i empoderat. Res d’allò hauria estat
possible sense organització, lluita, estratègia, suport mutu i la
concepció del poble com a subjecte actiu i en lluita.
Han passat gairebé 81 anys des del cop d’estat franquista i 40 des de
la falsa transició que va mantenir i manté a les mateixes
famílies e interessos en les altes instàncies dels poders empresarial,
polític, judicial, militar, mediàtic..
Canvi de paradigma (de la dictadura a la democràcia) sense canvi de règim ni de sistema.
Avui, vivim una crisi sistèmica i un període de convulsions socials a
escala mundial. Una crisi que empitjora dia rere dia les condicions de
vida de les classes populars però que al mateix temps ha obert escletxes
en la legitimitat del sistema econòmic i polític dominant.
A principis d’aquesta dècada vam viure un període on les lluites
populars van poder expandir-se i avançar i recentment estem podent
certificar els límits de “l’ assalt a les institucions” com a via per
defensar els interessos de les classes populars i transformar la
realitat.
Opinem doncs que, davant aquest escenari i avui més que mai, és
necessari propiciar espais de trobada, entre aquells moviments socials
que hem anat desenvolupant en les darreres dècades, que ens permetin el
pas de la dispersió organitzativa vers una concepció de Moviment
Popular.
Si bé creiem que hem de seguir enfortint i augmentant la densitat de les organitzacions de base (sindicats, associacions veïnals, ampas, moviments estudiantils, plataformes…) és igualment imprescindible que tota aquesta diversitat de moviments trobem la manera de bastir certa unitat d’anàlisi, d’estratègia, d’acció i mobilització si volem convertir-nos en un subjecte polític fort i capaç de forçar canvis substancials en la conquesta de drets, llibertats, sobiranies, autogestió… i milllorar les nostres condicions de vida.
És en aquest context i amb aquesta visió de fons, que des de fa alguns mesos treballem en les jornades que presentàvem fa unes setmanes i que, com vam anunciar, tindran lloc a l’Auditori de Can Batlló.
El divendres 17 de febrer, a les 18:30 h, repassarem alguns dels aspectes històrics més rellevants de la revolució social del 1936.
El dissabte 18 de febrer, al llarg de tota la
jornada, quatre taules rodones temàtiques, en les quals participaran
membres de moviments sindicals, comunitaris, feministes… i que
repartirem de la següent forma:
- De 10 a 12h, Precarietat laboral, social i econòmica i sindicalisme.
- De 12 a 14 h, Economia social.
- De 16 a 18 h, Feminismes
- De 18 a 20 h, Lluites i organització als barris i localitats.
L’objectiu és que les taules rodones serveixin com a espai de posada
en comú i trobada per debatre l’estat actual de la nostra lluita en
cadascun dels Fronts i mirar de trobar línies de treball per
enfortir-nos.
Per això, convidem a aquelles persones que participen en
els moviments populars d’arreu del país a participar d’aquestes jornades
per tal d’aportar la seva visió entorn a l’estat actual i en la
definició de les possibles línies de millora i construcció del Moviment
Popular de totes.
