Reproducimos a continuación la entrevista que realizó a un miembro del ICEA el periódico "Setmanari Directa" en su número 197,
de 22 de septiembre de 2010. Transcribimos la entrevista en catalán y
castellano a continuación. La versión publicada en el periódico puede
descargarse en formato PDF desde aquí.
[CATALÀ]
Economista també rima amb anarquista
Lluís Rodríguez Algans és economista, militant de la CNT de Barcelona i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA).
Gràcies al treball intens i rigorós de la gent que en forma part,
aquesta entitat –creada només fa un parell d’anys– ja s’ha convertit en
un dels punts de referència de l’economia crítica de l’Estat espanyol.
Jordi Garcia
entrevista @ setmanaridirecta.info
Tradicionalment,
el pensament anarquista s’ha centrat poc en l’economia. Quines són les
principals contribucions de l’anarquisme al pensament econòmic?
Com
dius, l’anarquisme s’ha centrat poc en economia i ha desenvolupat molt
millor els aspectes filosòfics i sociològics de crítica al poder i a
l’autoritat, de qüestionament de la funció de l’Estat, etc. Altres
corrents de pensament com el marxisme, tradicionalment, s’han enfocat a
analitzar el funcionament de l’economia capitalista de forma molt
solvent. Tot això, però, convé matisar-ho, ja que, dins la història del
pensament, existeix la tendència d’etiquetar les posicions per reforçar
els corrents de pensament, tot i que aquest procés no és lineal ni té
una coherència interna absoluta. Per posar un exemple, les aportacions
teòriques de Paul Baran i les empíriques d’autors radicals americans més
contemporanis en relació a què és treball productiu i improductiu –per
tant, útil socialment– trenquen amb la posició marxista clàssica del
tema. Aquests raonaments s’adscriuen al corrent (neo)marxista, però
teòricament connecten més amb autors anarquistes, anarcosindicalistes o
institucionalistes anteriors com Cornélissen o Veblen. Dit això, sí que
crec que l’anarquisme i l’anarcosindicalisme han fet aportacions
importants al debat de com organitzar l’economia i la societat de forma
autogestionària i de la forma d’arribar-hi, amb autors com Kropotkin,
Pierre Besnard, Christian Cornélissen, Rudolf Rocker, Isaac Puente, Abad
de Santillan, Gaston Leval, Abraham Guillén, i més recentment, Michael
Albert i Robin Hahnel.
-
“L’anarquisme
i l’anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de com
organitzar l’economia i la societat de forma autogestionària”
-
En
aquest sentit, l’estudi de les col·lectivitzacions llibertàries del 36
deu ser una font important per reflexionar sobre com autogestionar
l’economia...
Les
col·lectivitzacions van demostrar que la gestió econòmica assembleària
del treball és possible i viable a gran escala. També es va comprovar
que la llibertat d’experimentació implica una riquesa d’experiències,
com per exemple la que va tenir lloc a la ciutat d’Alcoi, amb una gestió
anarcosindicalista tant al camp com a la indústria; l’experiència
important de les col·lectivitzacions industrials de caire socialista
llibertari a Catalunya, o l’experiència de les col·lectivitzacions
agràries de caire comunista llibertari a l’Aragó. Com a resultat, també
es va aconseguir millorar les condicions de treball i de vida en
general, tot i la conjuntura de guerra. En definitiva, es va demostrar
que l’autogestió generalitzada és possible.
No tot devien ser flors i violes...
Segurament,
hauria calgut més temps per consolidar aquestes conquestes, poder
accedir a les primeres matèries necessàries i consolidar la demanda de
forma estable. Cal tenir en compte la magnitud
del que es va posar en marxa: calia reestructurar l’activitat
econòmica, transformar la indústria i dirigir-la cap a les necessitats
de la guerra, substituir importacions i dirigir alguns sectors enfocats a
l’exportació cap a la demanda interna. En aquesta línia, hauria calgut
tenir temps per treballar la coordinació econòmica llibertària. La
classe treballadora anarcosindicalista va demostrar que podia fer-ho,
malgrat les dificultats i les limitacions que es van presentar.
L’experiència també va deixar exemples d’egoisme d’empresa que s’han
reproduït en altres èpoques, com a la Iugoslàvia comunista. És evident
que el bloc soviètic mai no va deixar enrere la societat de classes ni
l’explotació econòmica i va substituir la classe capitalista per la
burocràtica, per tant, malgrat les insuficiències, aquesta experiència
va ser molt més profunda.
